ARTICLE
TITLE

Màgia i fantasia al servei de les nobles nissagues: el cas de Nofra-dona Dolcina en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí

SUMMARY

Resum: Dos dels elements més identificables en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí són, per una banda, el component màgic i fantàstic i, per una altra, l’existència de dues nobles nissagues: els Roger i els Arcàngel de Sant Esteve. De fet, la primera ja s’apuntà subtilment en «El fill de Gepa» i es desenvolupà en «Epistolari del Comte de l’Hortxà», primer i segon relat de Barroca mort (1988). Posteriorment, s’estengué a Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) i El mas de les ànimes (2019). Amb Espècies perdudes (1997) sorgí el segon llinatge, que continuà en L’abellerol mort (2009), en les quals els Roger també s’endinsen enginyosament. Però, si hi ha un enllaç directe entre ambdues nissagues i que, alhora, encarna el joc fantàstic amb què Escartí impregna la seua obra, són els personatges ?secundaris? de Nofra-dona Dolcina. L’objectiu de l’article serà fer un recorregut per la seua novel·lística gràcies a aquests personatges femenins, els quals serviran per constatar-hi la importància de la màgia i la fantasia. Amb el protagonisme d’una dona en la seua darrera novel·la, El mas de les ànimes, ho torna a posar de manifest.  Paraules clau: novel·la històrica valenciana, Escartí, nissagues, personatges femenins, màgia, fantasia.Abstract: Two of the most easily identifiable elements in Vicent Josep Escartí’s historical fiction are, on the one hand, the magical and fantastic component and, on the other hand, the existence of two noble lineages: the Roger family, and the Arcàngel de Sant Esteve family. In fact, the first one subtly appeared already in «El fill de Gepa» and developed in «Epistolari del Comte de l’Hortxà» ?the first and second story within Barroca mort (1988). It subsequently spread to Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) and El mas de les ànimes (2019). Espècies perdudes (1997) marked the emergence of the second lineage, which continued in L’abellerol mort (2009), where the Roger family are ingeniously introduced as well. Nevertheless, if a direct link exists between both lineages which simultaneously embodies the fantastic play that pervades Escartí’s work, those are the ?secondary? characters of Nofra-dona Dolcina. This article has as its purpose to make a tour of his novels thanks to these female characters, which will help verify the important role that magic and fantasy play in them. Escartí stresses this once again through the prominence of a woman in his latest novel, El mas de les ànimes.  Keywords: Valencian historical fiction, Escartí, lineages, female characters, magic, fantasy.

 Articles related

Carlos Martínez Mayor    

Resum: El 1818, l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis (1746-1819) va publicar La Alonsíada, un poema èpic en castellà que narra la conquesta per part d’Alfons III d’Aragó de l’illa de Menorca l’any 1287, aleshores en mans sarraïnes. El mateix any es v... see more


Davi Carneiro Pessoa    

O objetivo deste artigo é confrontar os romances Lessico famigliare (1963) da escritora Natalia Ginzburg (1916-1991) e La Storia (1974) de Elsa Morante (1912-1985) com o intuito de pensar os excessos de poder da Segunda Guerra Mundial, de seus regimes to... see more


Josep Capdeferro    

Resum: Insospitadament, en una col·lecció jurisprudencial de prestigi emanada dels cancellers de la Catalunya moderna, diversos criminals que buscaven la protecció de l’asil eclesiàstic van ser designats amb els seus malnoms respectius, a més de nom i co... see more


Xevi Camprubí    

Resum: Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Giron... see more


Enric Olivares Torres    

La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aqueste... see more