SUMMARY
INTRODUCCIÓ. Aquest article d’investigació aprofundeix l’estudi de l’assetjament cibernètic des d’un enfocament qualitatiu a partir de la tècnica de produccions narratives. S’hi analitza l’experiència d’exclusió i acorralament, mitjançant l’ús de tecnologies, d’una jove de segon any d’educació secundària a la ciutat de Mérida, Veneçuela. MÈTODE. En primer lloc es va analitzar la situació d’assetjament segons les categories que van emergir de la narrativa de la víctima: mitjà d’assetjament cibernètic, lloc i intensitat, assetjament en grup versus individual, motiu, temporalitat i possible solució del conflicte. Posteriorment es va establir la seva correspondència amb els contextos en els quals es manifestes les conductes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema) segons l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTATS. Es va generar un marc interpretatiu sobre la victimització per assetjament cibernètic per teixir comprensions sobre les seves característiques, la seva expressió en els diferents entorns i les percepcions de la jove. DISCUSSIÓ. Finalment, es planteja la pertinència d’analitzar el problema des de la seva complexitat en una consideració ecològica, evitant les explicacions binàries i causals, per a l’adequada aplicació en l’àrea educativa i psicològica.