SUMMARY
En aquest article duem a terme una anàlisi de la funció estilística que adopta la fraseologia en tres novel·les contemporànies originals en anglés —Enduring Love, d’Ian McEwan; The Road, de Cormac McCarthy; i Midnight’s Children, de Salman Rushdie— i les seues traduccions al català —Amor perdurable, La carretera i Els fills de la mitjanit, respectivament. Tot partint d’algunes reflexions teòriques a l’entorn de la fraseologia i la traducció, i mitjançant la comparació de les obres originals i les seues traduccions, en aquest treball analitzem alguns exemples d’unitats fraseològiques (UFs) presents en aquests textos que hi adquireixen una funció estilística rellevant i observem quines tècniques de la fraseologia apliquen els traductors quan s’enfronten a aquest tipus d’UFs.